Tarda de manualitats!

BONA TARDA ROSSINYOLS!

Dimecres passat vaig muntar-li un taller de manualitats al menjador de casa meva. Abans de que vingues la Jarley, vaig estar preparant quina manualitat podriem fer i el material necessari per realizar-la. La manualitat consistia en fer un petit mural on hi hagués el nom de cada una sobre una cartolina envoltant-la amb boletes de cotó. Així doncs, després de pensar la manualitat, vaig posar sobre un costat de la taula els colors, retoladors i tisores juntament amb les lletres del nom de cada una, i a un altre costat de la taula hi teniem la cartolina, la cola, estrelles i el cotó.

Al arribar a casa meva va veure tota la taula muntada, no parava de fer preguntes, què fariem i perquè era tot aquell material. Vaig deixar-li endevinar què fariem i ho va acertar. Abans de començar, vaig explicar-li el procés, per on començariem i fins al final, però que alhora de pintar vaig  dir-li que ho fes com li agradés més a ella. Vam començar a pintar cada una la lletra del primer mural, primer vam fer el seu i un cop acabat, vam fer el meu. La Jarley estava molt contenta, fent aquesta manualitat vaig descobrir que li agradava molt pintar, i el que em va fer molta il·lusió va ser que em va repetir molts cops que era una manualitat molt maca, jo patia una mica per si no li acabes d'agradar la idea de la manualitat, però tot i així ja li vaig dir molt clar que la podiem canviar, que acceptava altres propostes i que m'adaptaria a qualsevol altra manualitat i que fins i tot si algun dia té ganes de fer-ne alguna que  m'ho digui i entre les dues la podrem fer.

Vam estar tota la tarda, entre pintar, enganxar i retallar molt detalladament perquè voliem que ens quedés meravellós! Així va ser, després d'estar tota la tarda entretingudes, amb un petit brenar entre mig, el vam acabar amb molta emoció! La Jarley és va quedar el que posava el seu nom i jo em vaig quedar el que posava Cris! S'ha de dir que ens va quedar molt i molt xulo i que la Jarley se'l va emporta a casa molt contenta. De camí cap a casa seva, em feia molta gracia com agafava la cartolina, vigilava molt perquè no se li trenqués, no paravem de riure, deia que li feia cosa que se li caigues perquè ens havia quedat fantàstic!