La
meva mentorada és la Jarley, té 10 anys, és de Bolívia i fa més o menys 2 anys
que està residint aquí. Durant aquestes setmanes ens hem pogut trobar, hem
compartit gustos, experiències, vivències i ens hem pogut conèixer una a l’altra
ja que tant una com l’altra no ens coneixíem pràcticament o havíem parlat molt
poc el primer dia. Després d’aquestes primeres trobades, puc considerar que ja
conec més a fons les seves preferències, però una cosa que valoro molt és que
des del primer dia que la vaig conèixer em treu un somriure d’orella a orella quan
em mira o em parla, això em transmet confiança i seguretat vers la nostra
confiança, em fa sentir que ella es sent còmode i que no té cap mena de
problema. El seu somriure em mostra que està feliç i que ens ho estem passant molt
bé, que és la principal intenció.
El
darrer dia vam anar a un parc d’activitats de Figueres, la Jarley el
desconeixia i per mi va suposar un punt a favor perquè encara li va fer més
il·lusió descobrir un nou parc de diversió que no en sabia de la seva existència.
Entre activitat i activitat no paràvem de
riure, les dues vam pujar a totes les activitats (màquines, tirolina, circuits,
piràmides..), inclòs vam repetir diverses vegades pujar per la tirolina fins
que se’ns van acabar totes les forces. Tot seguit vam anar caminant fins la
rambla de Figueres, vam anar a passejar i la vaig portar al parc de Nadal que
feia pocs dies que s’havia inaugurat i ens vam esperar a que s’encengués l’arbre
de Nadal per poder-nos fer una foto.
Fins aviat rossinyols!!!!!!!!
